Cecília Garrigós Castro
En un món on el ritme vertiginós de la vida ens arrossega constantment cap al passat o el futur, el gran repte és aprendre a ser al moment present. Viure aquí i ara és una pràctica que ens acosta a una pau interior autèntica, un estat de ser en què deixem enrere la història que ens explica la ment i ens connectem amb la realitat profunda del nostre ésser.
El ioga i la meditació són dos camins poderosos per entrenar aquesta presència. Quan practiquem ioga, treballem no només el cos, sinó també la consciència. Ens movem lentament, observant les tensions que es manifesten, respirant-hi, i alliberant-nos. Aquest procés ens ensenya que el cos guarda estats emocionals i mentals, i quan som capaços de relaxar-lo, ens obrim a un estat de pau. La meditació, per altra banda, ens porta a investigar la ment. És com un espai de silenci, on les emocions i els pensaments apareixen, però no ens hi identifiquem. Els deixem ser i, amb suavitat, tornem a l'ara.
És fascinant adonar-nos que la ment sovint es converteix en la nostra propietària, enviant-nos pensaments que ens transporten a moments passats o a fantasies futures. En fer-ho, ens allunya del que realment som en aquest precís instant. Però quan practiquem la meditació, aprenem a observar aquests pensaments sense creure'ls. Ens entrenem per veure la ment com una servidora, no com una dictadora. Deixem de ser esclaus d'aquests relats mentals i tornem al moment present, on passa la veritable realitat.
La clau és aquesta: l'única realitat és allò que ets ara mateix, sense els filtres de la ment. És en aquests instants de presència total on realment vivim la vida. Quan estem immersos a la natura, a fer l'amor, al ball, al cant o creant una obra d'art, ens desprenem de la ment i simplement som. Aquesta és la pura experiència de l'ésser, alliberada del pes de les expectatives o dels records.
El gran error és creure que les emocions i els pensaments que genera la ment són la nostra veritat. Però les emocions són només energia en moviment, part de la ment, i no són intrínsecament dolentes. No necessitem rebutjar-les ni aferrar-nos-hi; simplement, les deixem ser i tornem, una vegada i una altra, a l'ara. En aquesta realitat present hi ha una pau profunda que va més enllà de les històries que la nostra ment ens vol fer creure.
Estar al moment present és recordar que ja estem desperts. Ja tenim tot el que necessitem dins nostre. És deixar anar la il·lusió que ens ven la ment i abraçar la realitat única del que som ara. Vivint amb aquesta consciència, experimentem la llibertat més gran: la llibertat de ser plenament nosaltres mateixos, aquí i ara.