Luz Albor
En els meus anys com a professora he descobert que el més difícil per a l'alumne és establir una constància a la pràctica de ioga. Molts comencen les seves classes amb la il·lusió de fer una activitat diferent de les que fan habitualment, d'altres perquè no se senten bé en el seu dia a dia o recomanats pel metge busquen un remei que els faci sentir millor i altres amb la idea de créixer espiritualment. Però la majoria abandona quan ja estaven a punt d'aconseguir l'objectiu inicial, que és crear l'hàbit.
La majoria de persones no tenen hàbits saludables i tenen tendència a anar d'una activitat a una altra sense establir-les per un període prou llarg.
Als Ioga Sutras, Patañjali ens parla de la necessitat que la pràctica del ioga sigui estable i per molt de temps per poder trobar els seus beneficis. Però en els temps que vivim, on les coses passen tan de pressa i estem sotmesos a tants impactes sensorials, resulta difícil que la nostra atenció no se'n vagi d'un lloc a un altre sense rumb fix i d'una activitat a una altra.
La nostra tendència és consumir en excés sense donar-nos temps a pair; això és possible observar-ho tant en la nostra manera d'alimentar-nos com en la nostra manera de comprar i rebutjar articles de vestir o de la llar. També succeeix amb el coneixement: cursos i més cursos, tant de l'àmbit professional com de desenvolupament interior. I igual que t'indigesta el menjar, t'indigesta tota la resta. L'apatia i el desànim apareixen, i aquests dos obstacles són difícils de salvar.
Si fa milers d'anys Patañjali ens advertia del caràcter dispers de la ment humana per establir una pràctica constant quan no hi havia televisió, internet, centres comercials… avui podríem dir que és un autèntic repte personal seguir una pràctica constant en qualsevol disciplina.
I és precisament això el que ens manté més dispersos i en pitjor estat de salut física o psicoemocional: la manca de constància als nostres hàbits saludables. Per tant, com menys hàbits saludables tinguis, més hàbits insalubres tindràs, ja que els éssers humans funcionem per repetició d'hàbits i patrons.
Qualsevol cosa (saludable, clar) que siguis capaç de mantenir durant molt de temps portarà benestar a la teva vida per dues raons fonamentals:
La primera és que allà on estableixis un hàbit millor al que tenies, portaràs benestar a la teva vida.
La segona, que el sol fet de plantejar-te un propòsit i mantenir-lo desenvolupa la teva voluntat, fent-te més fort, més segur i més lliure.
Et semblen bones raons?
Doncs t'asseguro que en trobaràs moltes més que aniran omplint la teva vida perquè quan desenvolupes un propòsit que tu mateix t'estableixes per elecció pròpia, els teus condicionaments i patrons obsolets van desapareixent, donant lloc a noves experiències i nous recursos que tu mateix vas creant sense adonar-te'n.
No et parlaré sobre hàbits saludables o hàbits nocius; molts ja els coneixeràs, encara que si et paressis a repassar els teus hàbits trobaries que molts dels que et semblen més comuns són menys saludables del que creus.
Avui et parlaré sobre els propòsits: segons la llengua espanyola, propòsit és “determinació ferma de fer alguna cosa”, també “objectiu que es vol assolir”. No sé a tu, però a mi aquestes definicions ja “em posen”.
La primera em convida a sentir-me poderosa, brillant, entusiasta…
La segona em convida a viure una aventura, em fa sentir expectant.
Un propòsit és un motiu que us porta a l'acció; amb una motivació-acció el teu cos de seguida reacciona i la tan temuda apatia desapareix. L'adrenalina s'activa al cervell i un munt d'idees noves apareixen davant teu oferint-te una infinitat d'oportunitats.
Cada propòsit que aconsegueixes realitzar amb èxit et porta a plantejar-te un altre gran i així fins a l'infinit.
Segurament ja estaràs pensant en un gran propòsit, sí, aquell que donarà sentit a tota la teva vida, genial! Però t'adverteixo com a experta a emprendre propòsits que necessitaràs entrenament. Veuràs, t'explico: jo tinc un gran propòsit, que és el de servir de fil conductor a altres persones, per això em dedico a l'ensenyament del ioga i altres coneixements, però per dur a terme aquest propòsit he hagut d'assolir abans altres objectius, com va ser deixar la feina que tenia abans, que no em resultava tan satisfactòria com és viure del meu propòsit. Per desenvolupar la determinació necessària m'he hagut d'imposar moltes petites disciplines.
Una disciplina pot ser qualsevol cosa que et proposis i compleixis. Pot ser fer exercici de forma regular, llegir un llibre almenys una vegada al mes, mantenir l'armari ordenat, anar caminant a la feina, no mirar el mòbil quan ets amb algú, fer uns minuts de meditació al dia, recitar un mantra 108 vegades, practicar un kriya, una pràctica de ioga regular, fer cants a la mare terra o fer una oració si ets seguidor. Segur que en el teu dia a dia trobaràs moltes petites disciplines que et pots plantejar com a propòsit.
La millor manera de definir el propòsit és posar-hi un temps de durada, per exemple: “em proposo recitar un mantra durant un mes cada dia”. Recordeu que perquè un nou hàbit s'estableixi necessita entre 21 i 40 dies. Aquest hàbit que vols establir és la determinació que necessites per al teu gran propòsit. Has de tenir en compte que si un dia no compleixes la rutina que t'has imposat com a propòsit, res del que hagis fet abans servirà i hauràs de començar pel primer dia.
T'asseguro que si comences amb aquestes pràctiques, cada èxit et semblarà un meu èxit perquè seràs tu qui ho aconsegueixi; et sentiràs cada cop més fort, més entusiasta, més vital i més feliç.
Amb molta llum.
Font